Olga Xirinacs (Tarragona, 1936). Escriptora i professora de piano. Té una sòlida formació artística que dóna profunditat a la seva obra literària. És una autora versàtil, escriu poesia, novel·la, contes i assaig. Molts dels seus llibres li han merescut els premis més importants de la literatura en llengua catalana, entre els quals Interior amb difunts (Josep Pla, 1982); Al meu cap una llosa (Sant Jordi, 1984 i Crítica Serra d'Or de novel·la, 1986); Zona marítima (Ramon Llull, 1986); Llavis que dansen (Carles Riba, 1987); Marina (Critica Serra d'Or de literatura infantil i juvenil, 1987);Enterraments lleugers (Sant Joan, 1990); Sense malícia (Ciutat de Palma, 1994); Un cadàver per sopar (Ciutat de Badalona de narrativa juvenil, 2000). És l'única dona Mestra en Gai Saber pels Jocs de Barcelona després de Mercè Rodoreda. El 1990, la Generalitat de Catalunya li va concedir la Creu de Sant Jordi.
És sòcia de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.
Col·labora habitualment en premsa periòdica: La Vanguardia, Avui, Foc Nou. Impartí cursos de narrativa a l'Aula de Lletres i a la Universitat Pompeu Fabra, de Barcelona.
Molts dels seus llibres han guanyat els premis més importants de la literatura en llengua catalana, com ara: el premi Sant Jordi, el premi Sant Joan, el Josep Pla, el Ciutat de Palma, el Ramon Llull o el Carles Riba, entre d'altres. El 2006 publica la seva primera novel·la escrita en llengua castellana, El hijo del tejedor.
Ha escrit més de tres-cents contes, 250 per a adults i d'altres per a nens. Fins al 1996 se n'havien editat tres volums.
És l'única dona Mestra en Gai Saber pels Jocs Florals de Barcelona després de Mercè Rodoreda. El 1990, la Generalitat de Catalunya li concedí la Creu de Sant Jordi.
Hi ha una escola que porta el seu nom a Tarragona, Escola Olga Xirinacs.
Us convidem des d'aquí a participar del grup, iniciativa de Júlia Costa, PREMI D'HONOR DE LES LLETRES CATALANES PER A L'ESCRIPTORA OLGA XIRINACS, per que ella no sigui mai una de les oblidades.
El Premi d'Honor de les Lletres Catalanes s'atorga des de 1969. Des d'aleshores s'ha concedit a quaranta-tres homes i tres dones i no sembla que aquesta injustícia s'intenti arranjar. Hi ha moltes dones, escriptores, professores, persones de la cultura, que podrien ser unes bones candidates però crec que una de les qui té més mèrits i una trajectòria més dilatada en el camp literari es l'escriptora OLGA XIRINACS. Amb aquest grup voldria defensar la seva candidatura i també insistir en la necessitat que aquesta diferència tan injusta minvi amb els anys fins arribar a més o menys la meitat d'homes i de dones.
Obra en prosa
• Música de cambra. Barcelona 1982.
• Interior amb difunts. Barcelona 1983.
• La mostela africana i altres contes. Barcelona 1985.
• Al meu cap una llosa. Barcelona 1985.
• Zona marítima. Barcelona 1986.
• Relats de mort i altres matèries. Barcelona 1988.
• Mar de fons. Barcelona 1988.
• Tempesta d'hivern. Barcelona 1990.
• Enterraments lleugers. Barcelona 1991.
• Cerimònia privada. Barcelona 1993.
• Josep Sala. Tarragona 1993.
• Sense malícia. Barcelona 1993
• Sucant el melindro. Barcelona 1996.
• La Via Augusta. Vint pobles fan el Tarragonès. De Llevant a Ponent. Barcelona 1997.
• Viatge d'aigua. Un passeig per la Costa Daurada. Barcelona 1999.
• La tarda a Venècia. Barcelona 1999.
• L'home que mossegava les dones. Barcelona 2000.
• Pavana per un tauró. Barcelona 2001.
• No jugueu al cementiri. Barcelona 2002.
• Els 7 pecats capitals. La peresa – eròtica-". Barcelona 2002.
• Setmana de difunts. Barcelona 2003
• El viatge. Dietari 1986-1990. Barcelona 2004
• El hijo del tejedor. Editorial Meteora, Barcelona 2006
• Trens. Barcelona 2006
• El balcón de los suicidas. Barcelona 2007
• Los viajes de Horacio Andersen. Tarragona 2008
• El maestro de nubes. Badalona 2008
• L'agonia de Severià Vargas. Editorial Meteora, Barcelona 2009
• La inundació. Valls 2012
Obra poètica
• Botons de tiges grises. Barcelona 1977.
• Clau de blau (Tarraconis vrit amor). Tarragona 1978.
• Llençol de noces. Barcelona 1979.
• Tramada. Col·lectiva amb el grup l'Espiadimonis. Tarragona 1980.
• Preparo el te sota palmeres roges. Barcelona 1981.
• Versifonies. Col·lectiva amb el grup l'Espiadimonis Tarragona 1987.
• Llavis que dansen, Barcelona 1987.
• La pluja sobre els palaus. Barcelona 1990.
• La muralla. Barcelona 1993.
• Mansardes. Col·lectiva amb el grup l'Espiadimonis Tarragona 1997.
• Grills de mandarina. Lleida 2004.
• El sol a les vinyes/El sol en los viñedos.Il vangelo, Pasolini in memoriam. Edició bilingüe. Barcelona 2005
• Eterna.Edició bilingüe. Barcelona 2006
• La casona del parque. Barcelona 2007
• Óssa major : poesia completa 1997-2007. Barcelona 2009
• La taronja a terra. Barcelona 2009
• Tú, des del mar. Badalona 2011
• Balneari del nord. Badalona 2014
Literatura infantil i juvenil
• Marina. Il·lustracions d'Asun Balzola. Barcelona 1986.
• Patates fregides. Il·lustracions de Carme Solé. Barcelona 1994.
• Sóc un arbre. Il·lustracions de Asun Balzola. Barcelona 1994.
• El far del capità. Il·lustracions de Carme Solé. Barcelona 1994.
• Xocolata. Barcelona 1994.
• El meu pare és capità. Il·lustracions de Gemma Sales. Barcelona 1995.
• Final d'estiu. Barcelona 1996.
• Wendy torna a volar. Barcelona 1996.
• El vol de Dràcula. Il·lustracions de Francesc Infante. Barcelona 1996.
• Mòmies. Barcelona 1996.
• Triangles mortals o la sala dels difunts. Il·lustracions de Mercè Canals. Barcelona 1998.
• Marina / Cavall de mar. Il·lustracions de Asun Balzola. Barcelona 1998.
• La núvia adormida. Barcelona 1998.
• La Vaca Xoriça. Il·lustracions de Laia Soler. Barcelona 1998.
• Un cadàver per sopar. Barcelona 2000.
• L'escrivent de làpides. Barcelona 2002.
• Aprèn l'abecedari amb endevinalles/Aprende al abecedario con adivinanzas. Barcelona 2007
Participació en volums col•lectius
• Jo sóc aquell que em dic Gerard, Terres de l'Ebre, Editorial Petròpolis, 2010.
• Escriptores tarragonines, Tarragona, Editorial Arola, 2010.
Obra traduïda al castellà
• Zona marítima. Novel·la. Traducció de Sara Pujol. Barcelona 1987.
• El faro del capitán. Madrid 1994.
• Fin de verano. Traducció de l'autora. Madrid 1996.
• El vuelo de drácula. Madrid, 1996.
• El árbol de mi patio. Il•lustracions d'Asun Balzola. Traducció de l'autora. Barcelona, 1996.
• Marina y Caballito de mar. Traducció de l'autora. Madrid, 1998.
• La novia dormida. Traducció de l'autora. Barcelona, 1998.
• El escribiente de lápidas. Traducció de Pau Joan Hernàndez. Barcelona, 2002.
• Mi padre es capitán. Barcelona, 2003.
• Virginia no ha muerto. Lleida, 2014. Traducció de l'autora de la novel·la Al meu cap una llosa.
A altres llengües
• Diversos contes traduïts a l'alemany, al basc, al castellà i al rus.
• Lips that dance (poesia) traduïda a l'anglès per Hillary J Gardner. Universitat de Washington.
• Poemes al francès en revistes diverses de França i el Canadà.
• Jardines sobre el mar Antologia bilingüe de poemes. Traducció al rus d'Elena Zernova. Universitat de Sant Petersburg. 2003
Premis
• 1976 - Flor natural als Jocs Florals de la Llengua Catalana de Lausana
• 1976 - Vila de Martorell de poesia per Feix de poemes per omplir un capvespre
• 1977 - Viola als Jocs Florals de la Llengua Catalana de Munic
• 1978 - Flor Natural als Jocs Florals de Barcelona
• 1980 - Premi Caravel·la per Preparo el te sota palmeres roges
• 1982 - Josep Pla per Interior amb difunts
• 1984 - Sant Jordi per Al meu cap una llosa
• 1986 - Premi Crítica Serra d'Or de novel·la per Al meu cap una llosa
• 1986 - Ramon Llull per Zona marítima
• 1987 - Carles Riba per Llavis que dansen
• 1987 - Crítica Serra d'Or de Literatura Infantil i Juvenil per Marina
• 1990 - Creu de Sant Jordi
• 1990 - Sant Joan per Enterraments lleugers
• 1994 - Ciutat de Palma per Sense malícia
• 2000 - Premi Ciutat de Badalona de Narrativa Juvenil Un cadàver per sopar
• 2002 - Premi Sèrie Negra de Novel·la per No jugueu al cementiri
• 2012 - Olga Xirinacs. Escriptora Capital. Actes d'homenatge organitzats per la Biblioteca Pública de Tarragona
• 2014 - Homenatge de la URV i Diputació de Tarragona amb l'exposició Obra i figura de l'escriptora tarragonina Olga Xirinacs en commemoració dels 30 anys del Premi sant Jordi.
