Hertha Marks Ayrton va néixer en el si d'una família britànica endeutada de vuit germans el 28 d’abril del 1854. A causa del sexisme que es respirava a l'època, Hertha es va formar a casa seva i va començar molt jove a treballar com institutriu i a ajudar a la seva família econòmicament en tasques de costura.
Hertha Marks Ayrton havia nascut com Phoebe Sarah Marks, com era una agnòstica convençuda, va decidir posar-se de nom «Hertha», que era com es deia l'heroïna d'un poema homònim d’Algernon Charles Swinburne, un crítica directa a les religions organitzades.
Herta Marks era la tercera de vuit germans. El seu pare, un joier jueu que havia abandonat Polònia fugint de les persecucions antisemites, va morir l'any 1861 deixant la família completament endeutada. Amb nou anys, Herta va anar a viure a Londres amb una tia materna i això li va permetre estudiar en una escola de matemàtiques, mentre ajudava a l'economia familiar fent brodats. A l'edat de setze anys, gràcies a l'ajuda econòmica de Madame Bodichon va poder estudiar al Girton College de Cambridge. La Universitat de Cambridge no donava títols per a dones, i Herta Marks es va treure el títol de BSc (Bachelor of Science) a la Universitat de Londres.
Després de graduar-se, va exercir com a professora i va continuar estudiant i investigant. Gràcies al finançament de Madame Bodichon, va patentar un divisor en línia que servia per a dividir una línia en un nombre arbitrari de parts iguals o augmentar o reduir figures. L'any 1884, va començar a estudiar física al Technical College in Finsbury, amb el professor William Edward Ayrton, amb el qual es va casar un any després.
Herta va col·laborar amb els experiments del seu marit i, gràcies a l'herència rebuda de Madame Bodichon, va poder dedicar-se plenament a la investigació. Va ajudar el seu marit en els seus estudis sobre l'arc elèctric i com a resultat de les seves pròpies investigacions sobre aquest tema, entre els anys 1895 i 1896 va escriure diversos articles a la revista The Electrician.
L'any 1899, va llegir un article a l'Institut d’Enginyers Elèctrics (IEE) titulat Hissing of the Electric Arc, i l'any següent va ser admesa com a membre de l'IEE (va ser la primera dona membre d'aquesta institució).
Científica, lluitadora pel sufragi femení, defensora ella mateixa del dret de la dona a votar, Hertha Marks Ayrton no va dubtar a servir com a protectora d'aquelles sufragistes que havien estat capturades per manifestar-se pels seus ideals i també va ajudar a la seva bona amiga Marie Curie a passar els seus moments vitals més difícils quan, després d'emmalaltir, va haver de patir l'assetjament de la premsa per la seva relació amb un físic sis anys després de la mort del seu espòs.
És una d'aquestes dones que ha entrat per mèrits propis en l’Olimp de les grans dones científiques de la història i ha servit per lluitar contra la desigualtat de gènere en aquest àmbit.
Especialitzada en l'enginyeria elèctrica i aclamada sobretot per la importància decisiva de la seva tasca per aconseguir l'estabilitat de l'arc voltaic, Ayrton va aconseguir sorprendre a tots en la seva època essent l'única dona que participava llegint un article seu en el Congrés Internacional Elèctric celebrat a París l'any 1900.
Les majors contribucions de Hertha Marks Ayrton estan relacionades amb la tecnologia de l'arc elèctric. Abans que existissin les actuals bombetes incandescents, aquest era el mètode més utilitzat per aconseguir una il·luminació artificial. S'aconsegueix a través de dos elèctrodes que se sotmeten a una diferència de potencial dins d'una atmosfera gasosa enrarida, semblant al que succeeix quan hi ha un llampec. A l'entrar en contacte els elèctrodes, es produeix una descàrrega amb forma semicircular que es coneix amb el nom d'arc voltaic o elèctric.
Fins el seu treball sobre aquest assumpte, el funcionament de les làmpades que usaven aquesta tecnologia eren un autèntic mal de cap. Imagineu-vos el que havia de ser estar en una habitació la font d'il·luminació es posava a xiuxiuejar, a espurnejar, a brunzir i a girar, produint una llum inestable, inquieta i canviant.
Hertha Marks Ayrton s'havia decidit a acabar amb això i, de passada, cercar la manera de dotar d'una major seguretat al sistema, ja que tenia un problema afegit: la calor que desprenia l'arc voltaic acabava fonent gairebé tots els materials, així que tampoc és que els investigadors tinguessin molt fàcil trobar amb què fer l'aïllant adequat.
En un llibre publicat el 1902, titulat L'arc elèctric, Ayrton establia quines eren les relacions entre la potència administrada, el potencial al llarg de l'arc, el corrent i la longitud de l'arc. Al final, va arribar a una conclusió i a unes recomanacions per a canvis en el seu disseny. «L'arc més eficient», concloïa en el seu aclamat estudi, «s'obtindria d'uns carbonis infinitament estrets i un infinitament curt arc».
És un text que inclou les descripcions i il·lustracions dels seus experiments. A més, el seu relat històric proporciona explicacions detallades dels experiments anteriors i els resultats relacionats amb l'arc elèctric.
El llibre va ser àmpliament acceptat i va rebre crítiques favorables al continent en els cercles científics, aquest va induir un bon nombre de millores en la grandària, la forma i el posicionament dels reflectors de carboni. De fet, un diari alemany va elogiar amb entusiasme la seva clara exposició i conclusions pertinents. No obstant això, la Royal Society de Londres, no li va permetre presentar el seu propi treball, el qual va ser llegit per un home i el mateix organisme va rebutjar la seva membresía, a causa que les dones no eren acceptades.
L’any 1906, va rebre la Medalla Hughes per les seves aportacions en l'estudi de l'arc elèctric. Després, va estudiar diferents tipus de carbons que es podien utilitzar per a la il·luminació per l’arc elèctric. Cal destacar els seus estudis en relació amb els fars i els focus per a la indústria cinematogràfica.
El seu treball havia aconseguit una major estabilitat i va ajudar a que molts altres investigadors fessin evolucionar la tecnologia. Ella mateixa, des de 1913 a 1918, va registrar 8 patents; entre elles, llums que s'utilitzarien per als projectors de cine. Quan anys després va arribar la bombeta, el mètode va anar caient en desús en l'àmbit domèstic, però en altres va continuar alguns anys més, com en el cinema, i també ha arribat fins als nostres dies, sobretot en la indústria metal·lúrgica, on els obrers del metall el fan servir encara a dia d'avui per fondre materials, gràcies als seus efectes calorífics. Qualsevol que faci servir aquesta tecnologia li deu molt a Hertha Marks Ayrton.
També va realitzar estudis sobre el moviment oscil·latori de l'aigua i l'origen i el creixement de les dunes de les platges.
Encara que la seva major contribució va ser sobre la tecnologia de l'arc elèctric, el que a Hertha Marks Ayrton li amoïnava era un aspecte de la Física d'allò més evocador: els patrons que deixaven les onades a la sorra en forma de petites dunes, fins al punt d'arribar a convertir la seva habitació en un laboratori per investigar sobre la qüestió, on va ficar uns tancs de sorra.
«Com es formen aquests petits munts?», es preguntava la científica en el seu estudi, titulat L'origen i desenvolupament de les marques de les onades a la sorra i que versa sobre els remolins que fa el mar per crear aquestes ondulants formes. En un primer moment, la seva anàlisi va ser rebutjada per la Royal Society londinenca, encara que al final van acabar per donar-li el vistiplau.
Després de la mort del seu marit el 1908, Hertha, va continuar les seves investigacions. D'aquesta manera, va arribar a validar la teoria dels vòrtexs de Lord Rayleigh, mitjançant una sèrie d'experiments. El seu coneixement i estudi de les dinàmiques de fluids, el portaria a acabar inventant un ventilador que creava aquests remolins que ella tant havia estudiat i que es faria servir posteriorment per repel·lir atacs amb gasos verinosos. No sorprèn a ningú que li donés el nom de ventilador d'Ayrton.
Durant la Primera Guerra mundial, va ser utilitzat per les tropes angleses a França per a netejar les trinxeres dels gasos verinosos que utilitzava l'exèrcit alemany. Aquest tipus de ventilador es va utilitzar també per a la ventilació de mines i canonades subterrànies
A causa de les dificultats que s'havia trobat al seu estudi de la ciència, Hertha Marks era membre molt actiu de la Unió Política i social de la dona participant en el moviment de dones sufragistes entre 1906 i 1913. Gràcies a la seva lluita per defensar la igualtat a l'hora dels estudis per a les dones, Hertha Marks va ser membre fundadora de la Federació Internacional de dones Universitàries i de la Unió Nacional de Treballadors Científics.
Hertha Marks a més dels seus estudis i els seus invents també va prendre un paper important per defensar els drets de les dones arribant a ser vicepresidenta de la Federació Britànica de Dones Universitàries i també va ser nomenada vicepresidenta de la Unió Nacional de Societats pel Sufragi de les Dones.
Hertha Marks Ayrton viuria fins als 69 anys quan, com a conseqüència d'una picada de mosquit, moriria per infecció sangínia. Moriria el 23 d’agost del 1923 i dos anys més tard, obtindria un reconeixement com a pionera en els seus estudis sobre l'electricitat realitzats així com en la defensa de la llibertat de les dones per poder desenvolupar els seus estudis i per això se li va concedir la beca de la universitat de Girton que porta el seu nom; Hertha Marks Ayrton.
Casada amb el físic William Edward Ayrton, que la va recolzar en les seves investigacions, la científica va deixar, a més del seu llegat d'incalculable valor, una filla: Barbara Ayrton, que acabaria essent membre del parlament pel Partit Laborista.
- The Net Advance of Physics:History and Philosophy: Hertha Ayrton.
- The electric arc de Hertha Marks Ayrton.
