PROJECT SCHEHEREZADE: de febrer 2017

Aletta Henriëtte Jacobs (Sappemeer, 9 de febrer de 1854 – Baarn, 10 d'agost de 1929) fou una metgessa, activista pel sufragi femení i inventora neerlandesa. Nascuda al petit poble de Sappemeer, va col·laborar reeixidament en diversos camps, com el de la medicina i el de l'ajut a les persones de classes baixes. A banda dels molts èxits que aconseguí al llarg de la seva vida, també fou la primera dona a estudiar en una universitat neerlandesa, i la primera metgessa dels Països Baixos.

Nascuda el 9 de febrer de 1854, filla d'Abraham Jacobs i Anna de Jongh, era la vuitena d'onze germans. El seu pare era metge, i va ser gràcies a ell que Jacobs s'interessà per la medicina. De petita, feia visites amb ell, i veure com exercia la seva professió i ajudava la gent va fer que volgués esdevenir metgessa.

Tot i que volia estudiar medicina, l'educació per a les dones als Països Baixos era molt limitada. Jacobs va poder acabar la primària el 1867, però, fins llavors, cap dona de Sappemeer podia entrar a la secundària. Això no va impedir que Jacobs seguís estudiant, i el 1870 va aprovar l'examen per ser assistent químic. Això va fer que guanyés reconeixement i J. R. Thorbecke acabés donant-li permís per entrar a la Universitat de Groningen el 28 d'abril de 1871. El 8 de març de 1879, Jacobs es graduà com a la primera dona metgessa als Països Baixos, amb només 24 anys, i un any després, la primera en obtenir un doctorat.

Després de graduar-se, Jacobs es mudà a Londres, on va començar a trobar-se amb moltes activistes feministes, a favor de la contracepció i del sufragi femení. Aquestes idees van influir molt a Jacobs; especialment, la necessitat de les dones de disposar d'anticonceptius per prevenir embarassos no desitjats.

Posteriorment, es trasllada a Amsterdam, on va establir la seva pròpia clínica per a gent de classe baixa que no es podia permetre altres metges. Moltes dones també li van demanar mètodes anticonceptius. Jacobs pensà diverses maneres d'ajudar a resoldre el problema; ajudà, i perfeccionà el diafragma, també conegut com el pessari de Mensinga, motiu pel qual molta gent acredita la invenció a W. P. J. Mensinga. Malgrat que Mensinga va fer el primer diafragma, Jacobs parlà amb ell i va poder fer contribucions i canvis al disseny de l'aparell per perfeccionar-lo.

Després d'anar a la trobada del Consell Internacional de Dones a Londres el 1899, Jacobs decidí deixar d'exercir com a metgessa per dedicar-se a la causa pro sufragi femení. Després de l'inici de la Primera Guerra Mundial, Jacobs va celebrar un míting del Consell Internacional de Dones a La Haia. Durant tot el període de guerra, va continuar lluitant pel sufragi femení, i va fer intervencions en diverses conferències.

La seva lluita va donar fruits quan en 1919 es va aprovar als Països Baixos el dret de les dones a votar.

Amb molts dels seus objectius assolits i un important llegat també a favor de la pau mundial i l'educació sexual, Jacobs va morir el 10 d'agost de 1929, a Baarn (Països Baixos), als 75 anys. La seva figura ha estat recordada al seu país en nombrosos llibres i fins i tot una pel·lícula documental filmada en els 90.