LES 1001 són composicions que narren les experiències diàries viscudes per un dels dos personatges principals Scheherezade a Ganesha. Ells dos seran el fil conductor que mitjançant el seu singular univers simbòlic ens faran evocar i retornar als clàssics contes de Les Mil i una nits. I emulant a totes les narradores lletraferides que, des de la primera foguera, ens varen transmetre els coneixements adquirits amb l'experiència i l'amor compartit per la memòria d'aquells que han estat, són i seran part de la nostra humanitat; ens ofereixen, amb aquest diari personal un viatge cap a l'infinit, a través del llenguatge universal que és el símbol, en un context multicultural, que transmet l'ocult i secret a la vista de tots. És el reconeixement de l'altre. De l'alteritat. És unió.
Els grans avenços tecnològics, l'abast, la metodologia i la velocitat en què es desenvolupen fan que sigui de vital importància que en els inicis del segle XXI la simbologia sigui una prioritat, atès que l'estudi dels símbols és el mitjà per recuperar les formes i el contingut com a agent cohesionador de les diferents manifestacions espirituals de l'ésser humà al llarg del temps i de les cultures.
No és possible reconstruir l'univers simbòlic fonamentat en les correspondències entre les diferents parts de la creació sense l'experiència personal. Pico de la Mirandola ja afirmava al segle XV que "La màgia és la part pràctica de la ciència natural", i aquesta pràctica és pensament simbòlic.
L'art simbòlic és l'art màgic, "l'origen de l'art no és resultat i una necessitat estètica com generalment es creu, és el resultat d'una necessitat de dominació màgica" sentència Louis Cattiaux.
El simbolisme i la màgia són una mateixa cosa, entenent els símbols com imatges, visuals, sonores, corporals, etc., amb els quals l'home es reuneix amb la vida de la natura, que no veu com una cosa separada d'ell mateix, donat que no ho és.
Els símbols que van crear els pobles arcaics permeten a l'home del segle XXI recuperar l'aliança amb els elements naturals sempre que abandoni el seu estudi com a mera obra d'art o document antropològic. Els mites antics en general eren formes màgiques que conciliaven als homes amb la vida interior de la natura, aquella en què els elements (els déus) es complemen ten en la unitat homogènia de la vida que no mor.
Els símbols són vius en la mesura que contenen la potència de la vida. La màgia operativa és el que passa en l'art en contemplar una creació artística que ens atrau o ens deixa indiferents i també succeeix en l'univers simbòlic. Si els símbols estan vius concorden amb l'esdevenir del creat i travessen els diferents nivells de la realitat, des de la més inferior a la més elevada o de la més subtil a la més concreta.
A la trobada del particular amb l'universal s'ha anomenat vibrato. En contemplar la naturalesa hauria de passar el mateix, les parts formen un tot que només es pot aprehendre per mitjà de la visió interior. Per penetrar en el vibrator de les formes naturals i en les correspondències que genera. El nostre viatge segueix als quatre elements: foc, aire, aigua i terra, ja que com va escriure Louis Cattiaux: "Els quatre elements formen l'alfabet amb el qual Déu ensenya als homes clarividents" ('El missatge retrobat' 5, 49).
En totes les tradicions l'home és el símbol per excel·lència. Tot el que hi ha a l'univers està contingut en l'home. Per això el cos humà és la representació del microcosmos relacionat amb els quatre elements de cadascuna de les parts del macrocosmos que l'animen i sustenten. En l'enfocament occidental aquesta representació és exterior, el cos humà contingut per l'univers simbòlic dels cercles concèntrics que representen el macrocosmos i que queda tan ben representat en les imatges de Hildegard von Bingen (s. XII) amb el seu Liber Divinorum Operum, mentre que en la tradició xinesa destaca el gravat de meditació taoista conegut com Neijing Tu, (618-907 dC).
En orient l'enfocament és des de l'interior, on s'accedeix al macrocosmos a través un viatge interior alquímic, amb la finalitat despertar centres energètics -mitjançant pràctiques de meditació, dieta, salut, sexualitat ...-, capaços de purificar el ser per assolir la vacuïtat del mal. I retornar a així a la unitat. En aquesta anatomia simbòlica el cos de l'ésser humà és el forn alquímic que conté tots els elements i que queda representat magníficament en el gravat de l'Neijing Tu, que descriu el mapa per aconseguir traspassar totes les barreres a traspassar per la nostra energia vital.
La simbologia ha de desvetllar allò que oculten els llenguatges. El nou i el vell són dues cares de la mateixa moneda. Tot i que els llenguatges i les contingències canviïn, el símbol parla de l'essencial, de l'experiència de l'essencial, ja que l'essencial en si mateix és profundament equívoc. (Apunts del curs de Simbologia de la UB 2016/17).
