El 1999, un grup d'estudiants de
Kansas que realitzaven un estudi sobre l'Holocaust jueu es van topar per
casualitat amb el nom d'una dona polonesa i una dada al costat del mateix:
Irena Sendler, que així es deia, havia salvat ni més ni menys que a 2500 nens
del gueto de Varsòvia durant l'ocupació nazi. Sortia a la llum, més de mig
segle després, la imatge d'una velleta a la qual molts d'aquells nens, ara
convertits en adults, van reconèixer en els mitjans de comunicació. La història
d'Irena Sendler va ser la història d'una dona valenta i amb uns valors purs. Al
marge d'ideals polítics i religiosos, Irena es va jugar de la vida per salvar
éssers innocents d'una mort segura.
Irena Sendler va néixer el 15 de
febrer de 1910 a Otwock, Varsòvia, en el si d'una família catòlica. Des de ben
petita, Irena va conviure amb la solidaritat i l'amor i respecte als altres.
Valors que va aprendre del seu pare, Stanisław Krzyzanowski, un metge que va
morir quan ella només tenia set anys al encomanar-se del tifus que patien els
seus pacients i als que molts dels seus col·legues no havien volgut atendre per
por de contagiar-se.
Irena va decidir dedicar la seva
vida als altres i es va fer infermera. El 1939, quan Alemanya envaïa Polònia,
Irena, que treballava al Departament de Benestar Social de Varsòvia, treballava
dur en els menjadors comunitaris de la ciutat.
Tres anys després, la situació es
va tornar encara més complicada amb la creació del gueto de Varsòvia. Tot i que
Irena s'havia educat en la fe catòlica, igual que el seu pare, va tenir sempre
simpatia pels jueus als quals no va dubtar a ajudar, tot i el perill que allò
podia comportar per a la seva pròpia vida.
Irena es va unir llavors al
Consell per a l'Ajuda de Jueus, conegut com Zegota, com a membre del cos
sanitari per encarregar-se de pal·liar els casos de malalties contagioses.
Davant l'amenaça d'una epidèmia de tifus, els nazis van ser permissius amb les
persones que entraven al gueto per intentar frenar la malaltia.
A més d'ajudar a altres
infermeres no jueves a introduir-se al gueto, Irena aviat es va adonar que
aquell espai controlat i vigilat només podia oferir un futur fosc per als seus
habitants. Així que va decidir cercar la manera de treure del gueto almenys als
més petits. Era una decisió terrible per a les mares que havien desprendre’s
dels seus fills però en moltes ocasions era l'única manera de salvar les seves
vides. Molts dels seus pares acabarien morint en els camps de concentració als
que els jueus del gueto de Varsòvia van ser traslladats.
La manera més senzilla de treure
els nens del gueto era mitjançant les ambulàncies que traslladaven als més
greus als hospitals de fora de l'espai controlat. Però aviat va haver de buscar
altres mètodes per fer-ho. Des col·locar dins de bosses d'escombraries fins a
taüts, qualsevol idea era benvinguda.
Dels 2500 nens als que va poder
salvar d'una mort segura, Elzbieta Ficowska va ser un dels casos més coneguts.
En aquell terrible 1942, era només un nadó de pocs mesos quan li va ser
administrat un narcòtic i la van col·locar en una caixa amb forats que van
posar amagat en un carregament de maons. Els seus pares van morir en el gueto i
la petita Elzbieta va ser criada per Stanislawa Bussoldowa, una coneguda
d'Irena. Una cullera de plata amb la data del seu naixement i el seu sobrenom,
Elzunia, gravats va ser el petit objecte que va mantenir a Elzbieta unida a les
seves arrels. I és que Irena sempre va voler que els nens als quals va salvar
no perdessin mai els seus orígens i la seva veritable identitat. Per això va
portar un exhaustiu registre que va enterrar al jardí d'una veïna per si ella
moria.
El 20 octubre 1943 les coses es
van complicar per Jolanta, nom en clau d'Irena, que va ser detinguda per la
Gestapo. A la presó de Pawiak va ser sotmesa a terribles tortures amb les que
els nazis no van aconseguir sostreure-li el parador dels nens als quals havia
estat ajudant a escapar del gueto.
Condemnada a mort, Irena va poder
escapar de la presó gràcies a un soldat qui la va ajudar a escapar i el seu nom
va ser apuntat a la llista d'executats. Fins a la fi de la guerra, va continuar
amb la seva tasca sota un nom fals.
Un cop acabada la guerra, Irena
va desenterrar les llistes amb els noms dels nens i la va lliurar al Comitè de
salvament dels jueus supervivents.
Irena Sendler es va casar i va
tenir tres fills, i fins i tot va tenir problemes amb el règim socialista que
es va instaurar a Polònia.
Després de dècades de vida
anònima, quan la seva fotografia va ser publicada en els diaris, van ser molts
els homes i dones que van reconèixer en aquella dona a la infermera que va
salvar les seves vides durant l'ocupació nazi de Polònia.
L'Ordre de l'Àguila Blanca de
Polònia, títol de Justa entre les Nacions d'organització Yad Vashem de
Jerusalem o la seva candidatura al Premi Nobel de la Pau van ser alguns dels
reconeixements a una dona qui mai va pensar que la seva tasca humanitària,
descoberta molts anys després, aixequés tant enrenou. Per a ella va ser el que
havia de fer.
Irena Sendler va morir a
Varsòvia, el 12 de maig de 2008. Tenia 98 anys.
http://www.irenasendler.org/
.jpg)
