PROJECT SCHEHEREZADE: HANNAH ARENDT

Hannah Arendt (Linden, Hannover, 14 d'octubre de 1906 - Ciutat de Nova York, 4 de desembre de 1975) fou una politòloga alemanya d'origen jueu. Va ser una pensadora que va escriure sobre l'activitat política, el totalitarisme i la modernitat.

La seva biografia personal i la trajectòria professional queden alterades pel nacionalsocialisme i l'Holocaust. Passà del distanciament religiós a la constant reivindicació de la seva condició d'individu femení i jueu. Sovint ha estat descrita com a filòsofa, encara que ella sempre va rebutjar aquesta categoria, perquè la filosofia concerneix a l'home en singular. Ella va enfocar el seu treball des de la perspectiva que els homes i no l'home habiten la terra.

Entre les obres que escriví destaquen Els orígens del totalitarisme, on reflexiona sobre el concepte de totalitarisme (nazisme, estalinisme...) i l'obra Eichmann a Jerusalem, a partir del judici d'Adolf Eichmann a Jerusalem, obra que va ser molt polèmica, ja que en ella feia pública la col•laboració amb els nazis dels Consells Jueus durant l'Holocaust.

Hannah Arendt és una de les més grans pensadores del segle XX, d'origen jueu va néixer a Hannover el 1906 Va ser deixebla de Heidegger, Husserl i Jaspers. Va ser una dona que ha pensat la política des de la condició humana i la vida de l'esperit.

Va viure a Alemanya fins a 1933 i, el 1941, després de l'ocupació alemanya de França es va establir a Nova York. Va ser professora de les universitats de Berkeley, Princeton, Columbia i Chicago. També es va exercir com a directora d'investigacions de la Conference on Jewish Relations (1944-1946) i com a col • laboradora de diverses publicacions periòdiques com Review of politics, Jewish Social Studies, Partisan Review i Nation.

Va dividir conscientment les seves activitats entre la filosofia i la teoria política, arribant a adquirir un sòlid prestigi tant a Europa com a Amèrica.

Pensadora audaç, difícilment etiquetable en cap escola filosòfica, però a la vegada capaç de percebre això de més valor (la vida, la mort, l'absolut) que es troba en joc en el cor de les qüestions històriques i polítiques concretes.

Va dedicar la seva vida a la reflexió més profunda sobre un temps ple de contrastos com va ser el segle XX i sempre es va mostrar activament en l'esfera pública interessada en la dignitat de la tasca republicà.

A l'hora de reflexionar sobre el poder Arendt assegura que el fenomen fonamental del poder no és la instrumentalització d'una voluntat aliena per als mateixos fins, sinó la formació d'una voluntat comuna en una comunicació orientada a l'enteniment. El poder es deriva bàsicament de la capacitat d'actuar en comú.

Habermas la va definir com una convençuda demòcrata radical, la seva biografia Elisabeth Youn-Bruehl la va presentar sota una forta imatge de conservadorisme revolucionari. La veritat, és que Arendt era original en matèria de pensament i mai va voler abandonar aquesta condició.

El 1951 va publicar Els orígens del totalitarisme, potser el seu llibre més famós, al que van seguir textos tan fonamentals per al pensament contemporani com sobre la revolució (1963), Homes en temps de foscor (1968), La condició humana (1969), La vida de l'esperit (1971) o la crisi de la República (1972).

Va passar els seus últims anys exercint l'ensenyament a la New School for Social Research, va morir el 1975.

Extracte de la seva biografia:

1906- Hannah Arendt neix el 14 d'octubre a Linden (integrat actualment a Hannover), Alemanya, filla única de pares jueus d'origen rus. Òrfena de pare als set anys, no va tenir una infància massa feliç.

• 1924-28- Formada a Königsberg (el poble de Kant), estudia filosofia i teologia a la Universitat de Marburg sota la direcció de Martin Heidegger, amb qui manté un breu romanç.

• 1929- Es trasllada a Heidelberg i publica la seva tesi –dirigida per Karl Jaspers– El concepte de l'amor a Sant Agustí. Es casa amb Günther Stern i s'instal•la a Frankfurt.

• 1933-1935- És inhabilitada per l'ensenyament en universitats alemanyes per ser jueva. Coneix Rahel Varnhagen, a la qual dedica l'obra Rahel Varnhagen. La vida d'una jueva alemanya, que publica a finals dels 50. Lluita contra el nazisme i a la tardor del 1933 escapa a París, on treballa rescatant nens jueus per a enviar-los a Palestina.

• 1935-1940- Realitza el seu primer viatge a Palestina. Treballa a la Lliga Internacional Contra l'Antisemitisme, i a partir de 1938 a l'Agència Jueva de París. Es divorcia de Stern el 1937 i el 1940 es casa amb Heinrich Blücher, militant comunista. Coneix a Sartre i Walter Benjamin.

• 1940-1941- És deportada al camp de Gurs el 1940. Gràcies al seu espòs, aconsegueix un visat per a viatjar als Estats Units.

• 1941-1945- Comença a col•laborar amb el setmanari alemany "Aufbau". El 1944 dirigeix els treballs de la Comissió per a la Reconstrucció de la Cultura Jueva Europea.

• 1949-1950- Es converteix en directora de l'Organització per a la Reconstrucció de la Cultura Jueva.

• 1951-1953- Assoleix la ciutadania nord-americana. Apareix Els orígens del totalitarisme. La tercera part es publica sota el títol El sistema totalitari, el 1972. La primera part el 1973 titulada Contra l'antisemitisme, i la segona, L'imperialisme, el 1982. Obté la nacionalitat americana.

• 1954-1960- S'edita a Frankfurt Els orígens del totalitarisme. La condició humana, el 1958. El 1960 obté el Premi Lessing, d'Hamburg.

• 1961-1962- Publica La crisi de la cultura i Entre el passat i el futur. A Tel-Aviv segueix pel "New Yorker" el procés contra Adolf Eichmann, el dirigent nazi que romania amagat a Buenos Aires i que va ser segrestat per Israel per jutjar-lo.

• 1963-1969- Els seus articles sobre el procés de Eichmann es reuneixen en el seu polèmic llibre Eichmann a Jerusalem. És acusada de deshonrar el judaisme. "Nouvel Observateur" reprodueix extractes de les reaccions el 1966 sota el títol "Hannah Arendt és nazi?". Els moviments estudiantils descobrixen i donen suport a De la mentida a la violència. Professora a Chicago. Pronuncia un discurs al funeral de Jaspers. Participa en el volum commemoratiu dels vuitanta anys de Heidegger Mélanges.

• 1970-1975- Apareix De la mentida a la violència i el 72, Crisi de la república. Mor a Nova York, el 4 de desembre de 1975, després d'un atac de cor. És enterrada al Bard College a Nova York, on el seu espòs va ensenyar durant molts anys.