ELLES, LES OBLIDADES: ROSA LUXEMBURG

Rosa Luxemburg (Zamość, 5 de març de 1871 - Berlín, 15 de gener de 1919) ha estat una de les grans revolucionàries del segle XX i una de les fundadores del corrent de pensament del socialisme democràtic.

Nascuda el 5 de març de 1870 o 1871 a Zamość, a prop de Lublin, a la Polònia aleshores controlada per l'Imperi rus, en el si d'una família d'origen jueu. Les fonts difereixen en l'any del seu naixement: constava 1871 en el seucurriculum vitae de la Universitat de Zürich, però en la seva graduació al final de l'escola secundària (batxiller o Abitur) el 1887, consta amb 17 anys; en aquest cas hauria nascut el 1870. El seu pare va ser Eliasz Luxemburg III, comerciant de fustes jueu, i la seva mare, Line Löwenstein. Van tenir quatre fills abans de Rosa, la qual va néixer amb un defecte en el creixement que la va discapacitar físicament tota la seva vida.

En mudar-se a Varsòvia, Rosa va assistir a un institut femení de segon ensenyament (Gymnasium) des de 1880. Fins i tot en aquesta edat tan primerenca, Rosa apareix ja com a membre del partit polonès esquerrà Proletariat des de 1886. Aquest partit es va fundar el 1882, 20 anys després de l'aparició dels partits obrers a Rússia, i va iniciar la seva marxa política amb l'organització d'una vaga general, després de la qual el partit va ser desbaratat i quatre dels líders van ser condemnats a pena de mort. Alguns dels membres van aconseguir reagrupar-se en secret, i Rosa es va unir a un d'aquests grups.

El 1887 Rosa va acabar l'educació secundària amb un bon expedient, però va haver de fugir a Suïssa el 1889 per a evitar la seva detenció. Al seu exili contactà amb Gueorgui Plekhànov i Pàvel Axelrod. Va assistir a la Universitat de Zurich al costat d'altres figures socialistes, com Anatoli Lunacharsky i Leo Jogiches, estudiant filosofia, història, política,economia i matemàtiques de forma simultània. Les seves àrees d'especialització van ser la Teoria de l'Estat, l'Edat Mitjana i les crisis econòmiques i d'intercanvi d'estoc. El 1898 es doctorà en economia i dret.

Filla d'un comerciant de Varsòvia, la seva brillant intel·ligència li va permetre estudiar malgrat els prejudicis que imperaven contra les dones en aquell temps, i tot i la discriminació antisemita que existia a Europa contra els jueus. Rosa Luxemburg va fer un doctorat en una època en què poquíssimes dones anaven a la universitat. Es diu que parlava onze idiomes. Aviat va destacar com una de les principals dirigents de la socialdemocràcia europea.

En 1889, als 18 anys, va abandonar Polònia a conseqüència de la persecució de la policia a causa de la seva militància socialista, refugiant-se a Suïssa. Allà va acabar els seus estudis, va entrar en contacte amb revolucionaris exiliats i es va unir a la direcció del jove Partit Socialdemòcrata Polonès. Va contreure matrimoni en 1895 amb Gustav Lübeck per adquirir la nacionalitat alemanya i poder treballar amb el moviment obrer en aquest país.

Al costat del polític alemany Karl Liebknecht, va fundar la lliga de Spartacus, que més endavant es convertiria en el Partit Comunista Alemany. Va ser redactora del diari teòric marxista "Neue Zeit" i autora de diversos llibres. Va ser sentenciada (1903-1904) a nou mesos de presó acusada d '"insultar al Kaiser" (emperador). Va participar directament en la revolució de 1905 a Polònia. Al març de 1906 va ser arrestada i empresonada a Varsòvia durant quatre mesos.

Va participar activament tant al Congrés del partit socialdemòcrata alemany el 1906 com al Congrés Socialista Internacional celebrat a Stuttgart un any després, en el qual va intervenir en nom del partit rus i polonès. El seu pensament representava a les opcions més radicals en el si de la II Internacional. Gran teòrica, va realitzar importants contribucions al desenvolupament del marxisme, especialment pel que fa a les relacions entre nacionalisme i socialisme, i sobre el socialisme democràtic.

Va fer també aportacions teòriques originals al voltant del imperialisme i l'ensorrament del capitalisme, en la seva obra "L'acumulació del capital" de 1913. La seva crítica a Marx es basa en les prediccions d'aquest sobre les crisis cícliques del capitalisme. Marx pensava que el capitalisme, com a sistema econòmic i polític basat en el creixement i la recerca constant del benefici, havia de col·lapsar-se en algun moment, per saturació. No obstant això, moltes dècades després de mort Marx, les crisis periòdiques del capitalisme semblaven ajornar-se o solucionar sense produir convulsions en el sistema. Rosa Luxemburg va trobar l'explicació a aquest fet en el colonialisme, trobant que el creixement de les potències capitalistes va trobar una via d'expansió a les colònies, les quals, alhora que procuraven matèries primeres a molt baix cost, servien també de mercat on col·locar els productes manufacturats. En el mateix sentit, va exposar les primeres teories sobre l'imperialisme, que més tard desenvoluparia Lenin. Rosa Luxemburg creia en una opció socialista internacional, això és, allunyada de particularismes i nacionalismes, en la qual les masses obreres, solidàriament, prenguessin el poder.

Lenin també va ser objecte de crítiques per part de Rosa Luxemburg, especialment pel que fa a les concepcions que tenia sobre la democràcia en el partit i la dictadura del proletariat. Rosa Luxemburg postulava un menor dirigisme i una major integració de les bases en la dinàmica partidista, i s'oposava a la concepció del "centralisme democràtic" d'un partit de revolucionaris professionals que defensava Lenin.

Per aquesta agitació revolucionària, Luxemburg i Liebknecht foren arrestats i empresonats. Mentre eren a la presó, Luxemburg escrigué el pamflet de juny, que esdevingué el fonament teòric de la Lliga Espartaquista. També en la presó, Luxemburg escrigué de la revolució russa: La revolució russa, on adverteix contra els poders dictatorials del partit bolxevic. Ací Luxemburg explica les seues idees de la teoria de la dictadura del proletariat:

Sí, senyor: Dictadura! Però aquesta dictadura consisteix en la FORMA D'APLICAR LA DEMOCRÀCIA, no en la llur ABOLICIÓ, en atacs enèrgics i decidits contra el dret ben arrelat i les relacions econòmiques de la societat burgesa, sense els quals no es pot realitzar la transformació socialista. Però aquesta dictadura ha d'ésser l'obra de la CLASSE, i no d'una petita minoria dirigent en nom de la classe, és a dir, ha d'anar passa a passa a partir de la participació activa de les masses; ha de trobar-se sota la llur influència directa, sotmesa al control de l'activitat pública completa, ha de sorgir de la preparació política creixent de les masses populars.

Alhora que Luxemburg atacava el fet que el govern soviètic fos dominat amb mà ferma pel partit bolxevic, reconeixia que la guerra civil imposava a Rússia la necessitat d'aital govern:

Seria demanar quelcom sobrehumà per Lenin i els seus companys esperar d'ells que haguessin creat la democràcia més pura, la dictadura del proletariat més exemple i una economia socialista EMERGENT. Mitjançant la llur posició decididament revolucionària, la llur força exemplar en l'acció, la llur lleialtat inquebrantable al socialisme internacional, han fet tot allò que es podia fer sota unes condicions terriblement dures. El perill comença quan es fa de la necessitat virtut i es vol congelar en un sistema teòric complet tota la tàctica obligada per aquestes fatals circumstàncies, i es vol recomanar-la al proletariat internacional com a model de tàctica socialista.

En esclatar la I Guerra Mundial el 1914, el grup parlamentari socialdemòcrata alemany (SPD) dóna suport unànimement als crèdits de guerra. Rosa Luxemburg, pacifista convençuda, formà part de l'oposició interna al SPD, que difonia centenars de milers de fullets per mobilitzar la població contra la guerra. Va ser arrestada de nou el 20 de febrer, aquesta vegada acusada d'incitar els soldats a la rebel·lió. Es la sentència a un any de presó, però sortint del tribunal es dirigeix immediatament a un míting popular, en el qual repeteix la seva revolucionària propaganda anti bèl·lica. El conflicte al voltant dels crèdits de guerra demanats pel Kaiser per finançar l'activitat bèl·lica acaba portant a l'escissió del partit al gener de 1917, amb la fundació, el 6 d'abril, de l'USPD (Socialdemòcrates Independents).

El 1918 hi ha vents de revolució a Alemanya, les forces d'esquerra miren cap al exemple rus i la població està cansada de la guerra. El 28 de gener es declara la vaga general i s'inicia la formació de Consells Obrers. El 31 de gener la vaga és prohibida i es declara l'estat de setge, estenent-se la repressió. Al març, Rosa Luxemburg és empresonada conjuntament amb Leo Jogiches i altres militants espartaquistes que difonien propaganda revolucionària en l'exèrcit. El 9 de novembre, arran d'un aixecament de marins a Kiel, esclata la "Revolució de Novembre" amb la conformació de Consells d'Obrers i Soldats a tot el territori nacional. L'emperador Guillem II abdica. Es pretén la refundació d'Alemanya com democràcia socialista amb una nova Constitució. Rosa Luxemburg, alliberada dos dies abans, arriba a Berlín i coedita "Bandera Roja", el diari de la lliga de Spartacus, amb Karl Liebknecht, per poder influir diàriament en els successos polítics. En els últims dies de l'any 1918, participa a la fundació del Partit Comunista Alemany, KPD. Però les forces radicals d'esquerra no aconsegueixen imposar enfront de la tendència reformista del socialdemòcrata Friedrich Ebert.

El 15 de gener 1919, Rosa Luxemburg i el seu coideari Karl Liebknecht són assassinats a Berlín pels soldats que reprimeixen l'aixecament. Els seus cossos són llançats a un canal. Aquests assassinats desfermen una onada de protestes violentes a tot el país, que s'estenen fins al maig 1919, i la repressió militar porta a diversos milers de morts.

Fonts:

https://www.marxists.org/catala/luxemburg/index.htm

http://www.rosalux.org.ec/es/rosa-luxemburg/biografia.html

https://www.marxists.org/deutsch/archiv/luxemburg/index.htm

Bibliografia

Obres pròpies

•Obres escollides, dos volums. Editorial Ayuso, Madrid (1978).

•Escrits polítics. Editorial Grijalbo. Barcelona (1977).

•Rosa Luxemburgo - crítica al bolxevisme. Problemes d'organiztació de la socialdemocràcia russa i crítica de la Revolució russa.

•Crítica a la Revolució russa

•L'acumulació del capital, 1913.

•Reforma o revolució, 1900

•Vaga de masses, partits i sindicats, 1906

Alguns Estudis sobre Rosa Luxemburg

• BADÍA, Gilbert. Los espartaquistas: Documentos. Mateu, 1971.

• FRÖLICH, Paul. Rosa Luxemburg . Haymarket Books, 2010. ISBN 978-1-60846-074-8 [Consulta: 12 de febrer de 2012].

• GUÉRIN, Daniel. Rosa Luxemburg y la espontaneidad revolucionaria. Anarres, gener 2004. ISBN 978-987-20875-1-7 

• GUILLERM, Alain. Rosa Luxemburg: la rose rouge. J. Picollec, 2002. ISBN 978-2-86477-191-3.

• GUILLERM, Alain. Le luxembourgisme aujourd'hui. Spartacus, 1970.

• JANOVER, Louis. «Rosa Luxemburg: l'histoire dans l'autre sens». A: Introduction à l'économie politique: Précédé de Rosa Luxemburg, l'histoire dans l'autre sens. Smolny, 2008. ISBN 978-2-9528276-0-7

• MUHLMANN, David. Réconcilier marxisme et démocratie. Seuil, 11 maig 2010. ISBN 978-2-02-100202-7.

• NETTL, John Peter. La vie et l'œuvre de Rosa Luxemburg. F. Maspero, 1972.

• RENZI, Darío; BISCEGLIE, Anna. Rosa Luxemburgo.. Prospettiva, 2000. ISBN 978-88-8022-064-0.

• SCHÜTRUMPF, Jörn. Rosa Luxemburg o el precio de la libertad (en castellà). Berlín: Karl Dietz Berlin, 2007, p. . ISBN 3-320-02077-3